LA MANCOMUNITAT DE LA VALLDIGNA, CONTINUA AMB LES ACTIVITATS DE SENDERISME DURANT EL MES DE SETEMBRE.



La Mancomunitat de la Valldigna, amb la col•laboració del Grup Muntanya Valldigna, continuarà realitzant activitats de senderisme per les sendes de la Valldigna. Durant este mes de setembre, s'han programat una sèrie d'eixides i excursions durant la setmana, els dimecres, dissabtes i diumenges, es combinen amb diferents nivells de dificultat i duració, a fi de poder arribar a tots els públics, així com s’ha confeccionat un cartell informatiu amb les graduacions i horari de les excursions.

Durant el mes d'agost s'han realitzat excursions, les quals han tingut un gran acollida i èxit de participació, sobretot dels visitants que durant els mesos d'estiu han estiuejat en la Valldigna, els quals han pogut gaudir i recórrer el ric patrimoni de la nostra comarca.

Des de la Mancomunitat de la Valldigna apostem per promocionar turísticament la comarca, donant a conéixer les nostres rutes històriques, el nostre patrimoni cultural, històric i mediambienta,l així como agraeix la col•laboració del GMValldigna.













REPARACIONS DEL SENDER DEL CASTELL DE LA REINA MORA



La Mancomunitat de la Valldigna, amb la col•laboració del GMValldigna, està realitzant treballs de neteja i manteniment dels senders de la Valldigna.

La Mancomunitat de la Valldigna, aprofita les ajudes concedides pel Servici Valencià d'Ocupació i Formació (SERVEF), per mantindré les rutes senderistes de la Valldigna. Els treballs consisteixen en la neteja de males herbes existent en el seu recorregut i la reparació dels marges laterals construïts amb pedra seca de les sendes de la comarca. Com des de fa alguns anys, també compta amb la col•laboració i coordinació dels membres Grup Muntanya Valldigna, bons coneixedors de totes estes rutes.

Este any les actuacions van encarades especialment en la reparació de la senda del Castell de la Reina Mora, una de les rutes més utilitzades últimament en la Valldigna, tan pels excursionistes com per moltíssima gent de la comarca que visita este monument tant per la seua situació privilegiada com per el seu interès històric.

Cal recordar que la Mancomunitat de la Valldigna, durant l’any passat es feren les sendes de la Cova de Patricio i començaren la del Barranc de les Cases a Simat de la Valldigna, així com en anys anteriors també es feren actuacions en el pla de la Sangonera a Tavernes de la Valldigna i al Pla del Barber a Benifairó de la Valldigna. També ressalta el compromís de la Mancomunitat de la Valldigna de potenciat i mantindre les rutes històriques de la nostra comarca, així com, tot el que siga promocionar la Valldigna i difondre el nostre patrimoni cultural, històric i mediambiental.

Els representants de l’entitat valldignenca del GMValldigna, han manifestat que enguany està fent-se una bona tasca pel que fa al manteniment de totes les sendes de la Valldigna, tant per part de la Mancomunitat com dels Ajuntaments de la Valldigna i nosaltres estem col•laborant amb tots ells.







Paco Sales

L' AGENT FORESTAL DE LA VALL. UN CONTE QUASI REAL

Al Grup de Muntanya de la Valldigna per a que sàpiga i tinga un testimoni més de la valúa i professionalitat del agent forestal (desconec si hi ha més agents forestals)de la Vall de Tavernes que ha deixat bocabadats per la seua saviesa a eminents naturalistes que el dimecres passat dia 24 d’ Agost van conversar amb ell a l’altura del camí de la muntanya de l’ Ombria Alta. Els acompanyaven la meua filla i una amiga seua que havíen arrivat de la ciutat de València.

Com a metge de familia (molt bon llibre el del metge D. Vicente Grau Bono, qui va escriure la Topografia médica de Tavernes de la Valldigna abans de l’ any 1936) els vaig” tindre que atendre per un atac d’indignació i d’ indefensió d’aquestes segles d’ incultura i empleomanía o endollisme. “ Quan ens fem càrrec de la dura realitat, ens plantegarem lliurar un informe técnic de tots i totes els treballadors i treballadores, al Conseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana de l’ antic Regne de València o País Valencià.

“Esperem i desitjem que dins de l’endèmia secular no hi haja un brot epidèmic de manca de coneiximents i habilitats i poca estima per la natura per part dels nostres governants i els seus subordinats. Vinga la nòmina o el sou de la Generalitiat Valenciana, del Ministeri de Medi Ambient, de les empreses privades que gestionen recursos públics, subcontrates etc. , siguen del color polític que siguen.”

“Ens hem adonat que ara sóm una Comunidad de vecinos, ja no existeix el Regne de València”. Va respondre un home anomenat Antoni Josep Cabanilles. Som i serem un País Valencià; un poble en moviment, li va contestar Vicent Andrés Estellés; el nostre poeta més universal junt a Ausiàs Màrch.

Amb ell estàven Joan Pellicer, Josep Maria Camarasa, Jesús Ignaci Català Joan Plaça, Ramón Margalef, Antoni Garcia Cervera, Antoni Capdevila i entre altres més Joan Vilanova i Piera que va donar a conèixer el jaciment de la Cova del Bolomor.

Això sense contar les persones de la Vall, dones, homens, xiquets i xiquetes, gent major que no paraven de riure al vore tantes eminències impressionades perquè l’agent forestal no sabia per on parava la cova del Bolomor.

Jo callat i a la meua faena, perqué si els dic que fa quasi 40 anys, amb 14 anys i altres amics amb 12, de manera imprudent, exploràvem a la nostra manera la cova de la Carta i la Cova d l’Ascenció , en el mateix barranc on està la del Bolomor ,si no m‘equivoque, els nostres naturalistes s’hagueren impressionat i extranyat més de la manca de coneiximents de qui té la responsabilitat de vigilar i guardar els boscos del terme.

No entenien que aquella persona fora la responsable oficial de vigilar els boscos i no conèixer els camins i barrancs com la palma de la seua mà. “Es que és foraster” va voler justificar un dels presents..” És igual”, van respondre, “sóm lliures de buscar- mos els cigrons i la faena on siga, i ser responsables i competents”.

Com no se pot generalitzar i acusar a ningú per un fet aïllat, caldria analitzar les causes de la manca de preparació o professionalitat del agent forestal que va demostrar en aquests fets. Probablement fora que tinguera un mal dia, un colp de calor que li fundira la xarxa neuronal del hipocamp , un desinterés pel seu treball, que la seua preparació tècnica del coneiximent de la Valldigna estiga per baix del nivell d’ un alumne de la E.S.O, que pense que la seua faena es passejar el carro mecanitzat, o simplement vigilar i esperar que l’ avisen desde el Montdúver que ix fum per aquí o per allà.

Les sospites dels nostres naturalistes se van confirmar quan al preguntar-li (realment estaven examinant els seus coneiximents i sentit comú). “Tenim dos testimonis directes i fidels d’ aquest fet” va dir amb fermesa A.J. Cavanilles.” ¿ És veritat que quan li han preguntat aquests testics quan de temps se podia tardar en anar a Barx pel cami de Barx que senyaliza 11 Km ,vosté va respondre que uns 20-30 minuts?. Realment no sabia el que estava dient o bé estava burlan-se de tota la colla de naturalistes, excursionistes, senderistes , ecologiste i amants de la natura, vaig pensar jo.

I aquesta persona té una nòmina a final de mes per treballar de manera tan poc eficient) Pensarà que el seu tot terreny és un cohet. Cal fer pedagogía i ensenyar-li. Els eminents naturalistes han acordat fer un informe on conste que aquest agent forestal i els seus superiors fins al Conseller faràn el camí de Barx de 11 Km, no en 20 minuts cosa imposible (possible si es tractara del nostre volgut Superman abans de quedar-se tetrapléjic per una desafortuada caiguda; com a heroi malalt en una cadira de rodes també ens va ensenyar moltes coses bones) sino en 2 hores, a 6 mints per Km.

Amb tanta gent preparada i qualificada que hi ha la Valldigna , com pot ser que seleccionen d’agent forestal a aquesta persona.

Els naturalistes em van preguntar quins criteris de selecció, de coneiximents i de habilitats , emprava la Conselleria del Medi Ambient.

Jo una mica atrevit els vaig dir que el criteri d’idoneïtat per el lloc de treball (com en Sanitat) també anomenat per el poble pla: endoll, padrins, carnet, fill o net , familiar o amic dels que manen en la Conselleria de la Generalitat Valenciana.
Però que preguntàren a les persones que a base de colzes i oposicions no amanyades treballen en la Conselleria de Medi Ambient per saber-ho de primera font.

De la Conselleria de Sanitat, com a metge de familia, no els vaig dir res, per no amoinar-los i angoixar-los més del que estàven.

Es consideraven afortunats que la màquina del temps els haguera portat de nou per la Valldigna per buscar sol.lucions i fe una neteja de gent poc qualificada per als llocs que ocupen.

Jo estava tranquil i ells ho sabíen que tenia el cul i els colzes pelats d’ estudiar i de treballar abans i deprés de traure les oposicions. M’havíen vist treballar (cobrant un sou o de franc)com a metge per Andalussía i el Rege de Múrcia, a més del pel País Valencià (Alacant i València; en Castelló no ) desde fa quasi 30 anys.

Per això s’enten que en els mesos d’estiu, especialment Agost deixen cremar llenya al terme, amb el permís corresponent, amb el perill d’ incendi que aixó suposa.

Jo he vist columnes de fum properes a les muntanyes de l’ombria desde el terme de Simat. Tindràn un poal molt gran preparat per llançar-lo desde la cim del Montdúver o del Castell d’Alfandec. “Tanta incompetencia i ignorància no pot quedar així “ van dir els eminents naturalistes , ben situats alguns d’ells a la Cort del Regne d’ Espanya en altres temps.

Al Parlament Espanyol, ells no saben que se trobaràn el mateix perquè estem en una Democràcia molt jove, inmadura, amb una partidocràcia amb llistes tancades ,on el perfil polític se valora més que el perfil professional moltes vegades.

Espere que la meua carta siga comprensible per a tot hom.

Un bon acudit : “ ¿Qui farà, a peu, el camí de Barx que senyalitza 11 Km en 20 minuts ?. L’ agent forestal de la Vall deTavernes diu que és possible amb el seu GPS.

Ciutat de València a 25 d’ Agost de 2011

Josep Brines i Sala

EL GMVALLDIGNA COORDINA ELS TREBALLS DE MILLORA EN LES ZONES AFECTADES PELS INCENDIS A SIMAT DE LA VALLDIGNA.



La Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna conta amb la col•laboració del Grup Muntanya Valldigna, que s’encarregarà de coordinar les tasques d'adequació i millora de les zones afectades pels incendis de setembre de l'any passat que van cremar 158,7 hectàrees al terme municipal de Simat. Les actuacions es realitzaran en la Serra del Toro i la Serra de la Barcella.


Principalment, les tasques que es realitzaran seran: la restauració de la coberta vegetal, treballs selvícoles mitjançant podes i clares, construcció de faixes i reparació de murs de mamposteria dels bancals i sendes construïdes amb la tècnica de pedra en sec, també es pretén preparar el terreny per la seua posterior repoblació i plantació.


Les muntanyes de Simat de la Valldigna, la Serra del Toro i la Serra de la Barcella, sofriren un incendi devastador durant els dies 7, 8 i 9 de setembre de 2010. La zona presentava una gran varietat de matoll i arbrat (pins, carrasques, oliveres, garrofers). Esperem que amb aquestos treballs de millora es puga evitar l'erosió d'aquestes muntanyes, tan valuoses per a la Valldigna.


Xavi Català,
Grup Muntanya Valldigna.

SANT LLORENÇ DE L’ALCUDIOLA


El dia de Sant Llorenç festivitat que se celebrada el 10 d’agost amb motiu del Sant, els veïns de Tavernes de la Valldigna, tots els anys pugem a l'errnita on es realitzen diversos actes en commemoració del Sant i ja a la vesprada un porrat.



Sant Llorenç era un dels set hòmens de confiança del Pontífex i s'encarregava de distribuir ajudes als pobres. L'any 257 l'emperador Valeriano va publicar un decret de persecució contra tot el que es declararà cristià i el 10 d’agost Sant Llorenç va ser martiritzat, cremat en una graella. Compta l’ història que abans de morir, Sant Llorenç va repartir totes les riqueses de l’església entre els pobres.




Des del GMValldigna també volem donar un xicotet homenatge a l’altra l'oblidada ermita de Sant Llorenç, situada en la partida de l'Alcudiola, en l’actualitat s’està rehabilitant per part de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.






Fotos actuals de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola




Plànols de com anar des de la Platja


ACTIVITATS DE SENDERISME PER LA VALLDIGNA





Les rutes de pedra en sec de la Valldigna


La Mancomunitat de la Valldigna amb la col•laboració del Grup Muntanya Valldigna, està preparant un série de rutes guiades per les sendes de la Valldigna. Les rutes recorreran els senders de la Valldigna especialment les sendes antigues construïdes amb la tècnica de la pedra en sec.

La Valldigna presenta una gran varietat paisatgística i monumental. És una de les zones amb més riquesa en construccions de pedra en sec de tot el País Valencià. Per tot arreu de les seues muntanyes hi ha una gran diversitat d’elements de pedra en sec. A més, a banda de les sendes, que moltes d’elles zigzaguegen pels abruptes barrancs, tenim marges, cases, forns de calç, corrals, barraqueres, aljubs, refugis de pastors, fonts, pous, pous de neu bancals i altres elements que els jornalers i llauradors més pobres utilitzaven i treballaven les terres de les muntanyes de la Valldigna.

Aquesta diversitat i la situació d’aquests elements tan poc coneguts per al públic en general, ens ha fet fer un disseny per a posar a l’abast del públic, tot una conjunt de rutes que proposem per a descobrir els paisatges i les construccions antigues fetes en la tècnica de la pedra en sec. Aquestes recorreran tots el racons de la Valldigna amb etapes que no duren més d’una jornada i són aptes per un excursionista mitjà.

Tant la Mancomunitat de la Valldigna com el Grup Muntanya Valldigna, volem donar a conéixer aquest nostre ric patrimoni, amagat al llarg del temps en les nostres muntanyes, així com fer la nostra aportació mitjançant la seua difusió i el reconeixement de la gent que ha fet que arriben als nostres dies aquestes construccions, fetes simplement amb la pedra entrellaçada artesanalment sense cap tipus de material per a lligar-la.









EL GMVALLDIGNA AMB EL COL.LECTIU ULLAL DE SOLLANA HAN PARTICIPAT EN UNA ROMERIA AL LLAC DE L'ALBUFERA

La pedania valenciana del Palmar ha celebrat este dijous 4 d'agost la tradicional romeria del Santíssim Crist de la Salut per l'Albufera. En la marxa les embarcacions repletes de gent que han iniciat l'eixida des del Palmar van acompanyar a la comitiva pel llac.
A l'acte, van assistir persones d'altres localitats riberenques, com ara Pinedo, El Saler, Silla, Sollana, Catarroja i de València. Els participants van acompanyar en romeria tota la comitiva per l'albufera, acostant-se amb les seues pròpies barques o les llogaren per a l'ocasió. Membres del GMValldigna invitats per J. Vicent Ferrús president del Col.lectiu Ullal de Sollana, van participar en esta activitat que congrega a mes de 4.000 persones i unes 400 barques, l'activitat va finalitzar amb una visita guiada per tota l'albufera i un sopar en el mateix llac.
Esta festa data de 1974, quan la imatge pelegrina de la Mare de Déu dels Desemparats va visitar El Palmar i va ser traslladada per l'Albufera. Des de llavors són moltes persones que s'acosten a contemplar o a participar en esta celebració.