Després d'aquest abandó forçós per part de la població morisca després de més
d'un segle de pressió per part de les autoritats eclesiàstiques i civils, el
llogaret va quedar deserta. Davant aquesta nova situació i el descuit de les
terres de cultiu, es va intentar repoblar la zona amb emigrants mallorquins en
el segle XVII, experiència infructífera que va aconseguir tan sols prolongar la
vida de la localitat fins a finals d'aqueix mateix segle.
Després d'aquest definitiu abandó de població del lloc, aquest va quedar definitivament lligat a la població de Favara, localitat suposadament fundada per habitants de L’Alcudiola. Els habitants de Favara van continuar freqüentant el lloc, tant per al cultiu de les seues terres com per a realitzar romeries en l'antiga ermita de Sant Llorenç. L'existència d'uns murs de tapia’l en el basament de la terrassa d'aquest edifici podria suggerir que es tractaren de l'antiga mesquita de la aljama. Aquesta mesquita es derrocaria en la dècada dels anys 30 del segle XVI ja que en 1534 per a atallar les pràctiques mahometanes s'ordena derruir totes les mesquites del domini de Valldigna. La sacralitat de les mesquites fa que malgrat la seua destrucció a causa del canvi de culte, es construïsquen sobre elles noves esglésies, conservant l'espai original dels antics temples islàmics. Aquest procés és possible que es produirà també en el cas de L’Alcudiola sent l'emplaçament de l'església el mateix que el de l'antiga mesquita, únic reste immoble del jaciment.
Posteriorment a la fi del segle XVII es
comença a enterrar en criptes i és en aqueix moment quan sembla que es
construeix l'actual que hi ha a la terrassa de l'ermita. Aquesta cripta tindria
per tant una cronologia de finals del segle XVII i/o principis del XVIII. La
construcció de la cripta d'alguna manera marca una voluntat de continuïtat amb
el territori ja abandonat: si bé L’Alcudiola es troba ja deshabitada, suposa la
volta a les arrels dels seus descendents, ja habitants de la veïna Favara que
veuen amb anhel la possibilitat de ser enterrats en aqueix “vas”. Mancant les
dades antropològiques podem afirmar que aproximadament una trentena de persones
van ser sepultades en aqueixa cripta, de les quals a més de les restes oses s'han conservat
restes pertanyents a l’aixovar.
L’aixovar es compon
principalment d'objectes religiosos com ara rosaris, medalletes de sant i
algun crucifix. A més s'han trobat plats de ceràmica daurada de Manises, que en
la seua part posterior tenen alguna creu incisa i que podrien estar relacionats
amb algun ritual catòlic d'inhumació.
Pel que sembla amb la introducció forçosa de
l'enterrament en cementeris i la seua ordenació jurídica en el segle XIX,
aquest tipus d'inhumacions en cripta va caure en desús i la cripta de l'ermita
de Sant Llorenç no va ser una excepció, caient en l'oblit dels anys fins a la
seua excavació durant la intervenció arqueològica de 2012.
Els habitants de Favara han continuat fent romeries fins a l'antiga ermita,
malgrat ser ja un centre dessacralitzat. No obstant això ningú podia
imaginar que allí es trobaren les restes d'alguns dels seus avantpassats.
Aquesta troballa suposa un gir inesperat a l'hora d'entendre una mica millor la
història dels habitants dels poblats del senyoriu cistercenc de Valldigna i ací
radica la seua importància: acostar-nos a un període de la història que
generalment es menysprea per la seua proximitat al present i destacar un patró
d'enterrament poc estudiat i que contribueix a entendre una mica més el món
funerari.
La posada en valor de les restes trobades, fent visitable el jaciment i deixant
les estructures a la vista, mitjançant cartelleria, baranes, serviria per a
conservar i oferir la vista de les estructures així com una breu explicació.
D'aquesta manera, el jaciment arqueològic de L’Alcudiola, podria ser el primer
jaciment arqueològic de Tavernes de la Valldigna, estudiat i visitable, això
podria ampliar-se amb l'estudi i posada en valor d'altres jaciments que es
troben en el terme. Cal tenir en compte el valor cultural i social que ofereix
la recuperació i estudi d'aquests espais, sobretot si es posen en el context
ecològic en el qual es troben, podent-se plantejar diverses opcions de
coneixement i aprofitament de l'entorn.
Fotos antigues de la restauració 2012.
%20reformat.jpg)
%20refomat.jpg)
%20senyal%201.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
