En aquest informe analitze el topònim Fontetes de Cantus, que presenta un gran interès des del punt de vista històric i filològic. Durant molt de temps, s’havia considerat que el nom “Cantus” podia derivar d’un cognom associat a antics propietaris de la zona. No obstant això, aquesta interpretació ha quedat superada gràcies a la investigació de Abel Soler, doctor en Història Medieval i Filologia Catalana.
Segons aquest estudi, l’origen del topònim es troba en el llatí cantus, un terme que, més enllà del seu significat literal, també pot adquirir un valor simbòlic relacionat amb l’encant, la fascinació i una certa idea de màgia. Aquesta interpretació em permet entendre el nom no com una referència a una persona, sinó com una descripció de les característiques del lloc.
Així, hem de considerar que Fontetes de Cantus fa referència a un conjunt de xicotetes fonts situades en un espai amb un caràcter especial. Verdaderament, el naixement de l’aigua pareix màgic, ja que ix des de la paret de la muntanya a una gran altura, cosa que li dona un valor molt singular. A més, tot l’entorn és molt agradable i bonic, cosa que reforça encara més aquesta sensació especial del lloc, entés com un espai amb encant i capacitat de fascinar.
Aquesta nova interpretació m’ha permés resoldre un dubte que havia tingut durant molt de temps sobre l’origen del nom. A més, també posa en valor la relació entre la llengua, el paisatge i la manera com les persones han percebut aquest espai al llarg del temps.
Amb això, pose en valor la importància de la toponímia com a part del nostre patrimoni.
Pacoesen




.jpg)




.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)





.png)