DIA DE L'ARBRE 2023

Les Regidories de Medi Ambient i Esports de l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna, han organitzat el dia de l'arbre de 2023.

DIA DE L'ARBRE A TAVERNES DE LA VALLDIGNA

 El pròxim dissabte 29 de gener celebrarem el Dia de l’Arbre amb una activitat ambiental de repoblació d'arbres en la zona de les Fontetes de Cantus i l’inici de la pujada a les Creus.  

🌳L'activitat va destinada a totes les edats i té com a objectiu principal conscienciar de la importància de cuidar i mantenir els paratges naturals.  

Eixida des del poliesportiu municipal 

09.30hores 

Tornada 

13.00hores aproximadament 

Cal dur roba esportiva còmoda i portar picoleta, poalet i llegonet. 

Llegiu la notícia: http://ow.ly/cj7q30s822O

DIA DE L'ARBRE 2017

DIA DE L’ARBRE A SIMAT

El Grup Muntanya Valldigna organitza una activitat de reforestació, en commemoració del dia de l'arbre 2017, per al proper dissabte 11 de febrer. El lloc escollit enguany és la zona del Barranc de les Cases que es va cremar el setembre de 2010. Aquesta activitat serà coordinada pel Grup Muntanya Valldigna, amb la col·laboració de CAIXA BANK S.A i l'Ajuntament de Simat de la Valldigna.

PROGRAMACIÓ:

·         09:00h. Eixida dels participants des de la plaça de l'ajuntament de Simat cap al Barranc de les Cases.

·     09:30h. Recepció dels participants per part d'un tècnic Mediambiental i xerrada informativa.

·         10:00h. Esmorzar i esbarjo. Refrigeri i picadeta a càrrec de l'organització.

·         10:30h. Reforestació per part dels assistents amb els exemplars facilitats per la Conselleria de Medi Ambient.

·         12:30h. Retorn dels participants a la plaça de l'ajuntament de Simat.

·         13:15h. Finalitza l'activitat de reforestació. Refrigeri i picadeta.

OBSERVACIONS:

·         Cada participant es portarà l’esmorzar.

·         Servei de vehicle LAND ROVER en cas de necessitat.

·         Cada participant rebrà una samarreta en commemoració del Dia de l'Arbre.

·         Pot assistir a l'activitat qualsevol ciutadà que estime la natura.

·         Qui puga que porte material per a plantar els arbres: llegó, pic, etc. L'organització facilitarà el material adient per a realitzar l'activitat.

Xavier Català i Verdú

Secció de Voluntariat Ambiental

Grup Muntanya Valldigna

DIA DE L'ARBRE 2015

El GMValldigna durant el mes de febrer esta col·laborant en distintes entitats publiques en la reforestació de les nostres muntanyes de la Valldigna, a continuació vos mostrem algunes fotografies d'aquestes activitats.

_______________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

EL GMV, COL·LABORA AVUI DIA DE L'ARBRE, ELS ESCOLAR DE TAVERNES HAN REPOBLAT L'OMBRIA

Els Membres del Voluntariat Ambiental del GMValldigna han col·laborat avui que és el dia mundial dedicat a l'arbre amb tots els centres educatius públics de Tavernes de la Valldigna en replantar arbres a la muntanya de l’Ombria, concretament al Barranc de Cremades prop de la Senda de les Voltes d'Albaida.

Mes de 300 xiquets/es han participat en esta replantació. Des de la Secció de Voluntariat Ambiental del GMValldigna volem significar i agrair la col·laboració de les Regidories d'Esports i Mediambient de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna.

Així com volen manifestar el nostre mal estar, hi ha que un propietari dels horts dels voltants no ha volgut obrir la cadena, que hi ha al camí de la Cadira per que els xiquets pogueren accedir a la muntanya per plantar els arbrets.

EL GRUP MUNTANYA VALLDIGNA PROPOSA EL DECLARAR “PARATGE NATURAL MUNICIPAL LA MUNTANYA DE LES CREUS”.

Des d’esta entitat Valldignenca i segons els arguments que exposarem en este escrit, proposem que l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna comencem els tramites necessaris per a declarar “El Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics, geològics, paisatgístics i culturals que es detallen:

1. Situació Geografia:

Les Creus, porta d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt diversa i interconnectada que uneix joies com la Ratlla-Massalari, el Cavall Bernat, la Casella o la Murta. La serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a sud-est, formada per les serres del Cavall, la Murta i les Agulles, separades al nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari (602 m) i l’Alt de la Creu (542 m).

2. Valoracions ecològics, geològics, paisatgístics i culturals

2.1 La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21 d’octubre de 2011 del Consell (DOCV 6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià de coves abrics i llocs amb art rupestre, Les Covetes de Mossén Ricardo estan dins d’este catàleg de l’art rupestre de la província de València.

Les Covetes de Mossén Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les Creus), en el paratge denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 a. c.. es tracta de dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en una superfície prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport li correspon la inscripció en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb el nº ZA-387-AR.

2.2. Els Castellets  feien  la funció de torre de guaita durant l’època d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra, l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment: 

Els Catellets formen un recinte allargat i ocupa una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de pedra i una torre de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua cobertura, prop d’ell també es troba un altra torre de similars característiques d’anterior.

2.3. Al Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar les ruïnes de nombroses cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions s’utilitzaven per guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de plantes medicinals, algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta zona de muntanya.

2.4. Sendes històriques entre les que destaquem la dels Amoladors, la senda Travessera de Favareta, senda de les Creus, senda de la Font de la Granata, totes elles històriques i construïdes amb l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec.

2.5. Si fem un poc d’història, fa alguns anys (1997 i 1998), patírem importants despreniments de pedres de la muntanya i poguérem comprovar com els pins que estan plantats paral·lels al canal de defensa feren de protecció de les pedres que es desprenien de la muntanya. També poguérem vore com algunes pedres eren d'una considerable grandària i arribaren molt prop dels habitatges.

S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la població de la possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de manera provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que eren, sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera natural, per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la muntanya.

Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar la seua coberta vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el mes aviat possible la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més, advertim que són joies que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té sentit ni base científica dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia de mitja tensió, que es pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció de seguretat. Precisament aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan sans i completen el cicle de l'ecosistema.

2.6. Tot el conjunt de la muntanya de les Creus esta travessada per una sèrie de sender homologats de xicotet recorregut amb les nomenclatures internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten de la seua protecció.

2.7. Tenen també la seua importància les fonts situades en les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera, Granata i Fotentes de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment), totes elles molt valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que caminen per les Creus durant tots el mesos de l’any.

2.8. La serra de Corbera va ser declara Lloc d’interès Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals 1.014 pertanyen al terme de Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la gran varietat de animals, plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable valor per tavernes i la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per experts internacionalment con un tesor natural molt singular i que cal protegir per les generacions futures.

2.9. La conservació de la gran quantitat plantes medicinals existents, així com en la seua vessant sud (zona del Massalari i el Racó de la Perrera) existeixen zones amb una gran quantitat i varietat d’arbres, es de les zones boscoses mes importants del terme municipal.  

Per tots el raonaments l’exposa’t anteriorment SOL·LICITEM:

Que a la major brevetat possible s’inicien els tràmits necessaris per declarar la muntanya de les Creus com a  “Paratge Natural Municipal de les Creus”.

En Tavernes de la Valldigna, 1 d’octubre de 2013

Juan Vte. Vercher Gadea

President del GMValldigna

Sr. Alcalde-President de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna

DIA DE L’ARBRE A SIMAT DE LA VALLDIGNA

 El Grup Muntanya Valldigna ha proposat que el proper dissabte, 2 de febrer se celebre a Simat el Dia de l’Arbre. El lloc escollit enguany és la zona del Pla del Toro que es va cremar el setembre de 2010. Aquesta activitat  es realitzarà coordinada amb els Amics del Buscarró i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Simat.

PROGRAMACIÓ:

• 09:00h. Eixida dels participants des de la plaça de l'ajuntament de Simat cap al Pla del Toro.
• 09:45h. Recepció dels participants per part de l’agent ambiental Miquel Ortique i xerrada informativa.
• 10:00h. Esmorzar i esbarjo.
• 10:30h. Reforestació per part dels assistents amb els exemplars facilitats per la Conselleria de Medi Ambient.
• 12:30h. Retorn dels participants a la plaça de l'ajuntament de Simat.
• 13:15h. Finalitza l'activitat de reforestació.

 OBSERVACIONS:

• Cada participant es portarà l’esmorzar.
• Servei de vehicle LAND ROVER en cas de necessitat.
• És convenient tindre la targeta federativa.
• Pot assistir a l'activitat qualsevol ciutadà que estime la natura.
• Qui puga que porte material per a plantar els arbres: llegó, pic, etc.

 OPCIONAL:

• 14:00h. Dinar a la Casa la Bastida (calçotada i torrada d'embotit i carn).
• Preu aproximat del dinar: 10-12€. Termini per a reservar plaça, 29 de gener. Avisar al telèfon: 685633185 o al mail: grupmv@gmail.com
• 17:00h. Finalització de l'activitat i retorn a casa.

Xavier Català i Verdú

Secció de Voluntariat Ambiental

Grup Muntanya Valldigna

EL GMVALLDIGNA DENUNCIA I CONSIDERA UN DELICTE ELS SENYALS SERRATS A SIMAT I BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA

Des del GMValldigna volem denunciar els actes de vandalisme que han patit les senyalitzacions indicatives de rutes i senders a la zona de l'horta de Simat i Benifairó.

Cal preguntar que hi ha darrere d'aquests actes vandàlics i delictius, ja que no és la primera vegada que passa. Està molt clar que els que actuen d'aquesta manera perseguixen l'objectiu de danyar la Valldigna, la seua imatge i el seu desenvolupament turístic. Esta senyalització tenia com a objectiu d'una banda, senyalitzar uns camins per afavorir el recorregut de les rutes i col•laborar a que els senderistes no caminen per fora de les mateixes, i en segon lloc, donar més importància a la nostra natura i el nostre entorn ecològic i els nostres paisatges com els principals valors del nostre territori, contribuint així a atraure visitants per afavorir el desenvolupament turístic i, per tant econòmic de la Valldigna. Per la qual cosa, els que realitzen aquests actes delictius estan ajudant a que la Valldigna no tire endavant, que potser és aquest el principal objectiu dels qui fan aquests actes vandàlics i delictius.

En conclusió, la persona o persones involucrades en aquest delicte ecològic o pateixen algun tipus de malaltia o són uns delinqüents. El fet de serrar multitud de senyals interpretatius de senders es considera un atac a la integritat del medi i al futur del turisme rural de la zona.

Esperem i demanem que les administracions corresponents es posen mans a l'obra i reposen els senyals el més prompte possible, a l'hora que s'intensifique la vigilància rural per a buscar de detindre el o els delinqüents que han provocat aquest delicte ecològic.

Des del GMValldigna sempre defensarem el nostre territori.