Nom tradicional. SENDA DE L’ALDAIA.
Recorregut. 12.2 km.
Temps. 3 h. 30’.
Dificultat. Mitjana.
Desnivell. Entre els 325m (Barx) i els 755m (cim d’Aldaia).
Descripció de I’itinerari.
Des de la població de Barx podem distingir perfectament la silueta del massís del Buixcarró, por on transcorre la senda PR-CV 60. Des del carrer de Lepant travessem el pont del barranc de la Drova, passem l’ecoparc i pugem per un camí de terra en direcció a la falda de la muntanya. Apleguem a un camí assegador (antiga Canyada Reial de Castella), camí utilitzat durant l’Edat Mitjana i Moderna per al pas de bestiar.
Trenquem a mà esquerra per l’assegador, que ens porta, entre granges i xalets, a la font de la Drova, una zona recreativa on podem admirar la bellesa de l’entorn i gaudir de la frescor de l’aigua. Seguim avant, passem les Basses de la Drova (s. XVIII), construïdes pels frares del Monestir de Valldigna per a regar els camps. La Drova era la residència d’estiu dels frares i encara perdura la casa on s’allotjaven i un rellotge de sol de l’any 1799.
Poc més avant, a la vora d’una figuera arranca la senda a mà dreta. El camí puja deixant al costat la font de la Mongeta, i comença a guanyar altura fins a aplegar al coll. Uns metres més avant passem l’avenc del Forat de l’Aire i la senda recorre paral•lela al barranc. Al final s’endinsa en el barranc fins a arribar a un encreuament. Trenquem a mà dreta, ascendim una mica i tornem a trencar a la dreta. En pocs minuts fem cap a l’avenc d’Aldaia. De tornada, agafem una senda a mà dreta (que havíem descartat abans) que ens puja en 20 minuts al cim d’Aldaia (755m), amb vistes impressionants del massís del Mondúber, la plana de Barx, la costa mediterrània i les muntanyes de l’interior.
Refem el camí fins a la senda i tornem a l’encreuament. Però ara seguirem avant un bon tros, deixem a mà esquerra una desviació, i continuem fins que veurem la pista forestal de Pinet al fons. La senda comença a baixar però no arriba a la pista, perquè poc abans trenquem a mà dreta, passem per la nevereta assolada i ens endinsem en el barranc de Manesa (microreserva de flora), entre sureres i falagueres, fins arribar a la pista forestal. La baixem i fem cap a la font de la Benita. Allí agafem el camí que ens du dret a Barx. Poc abans d’entrar en la població val la pena parar-se a visitar la nevera (s. XVIII), en un entrador a mà dreta.
Recorregut. 12.2 km.
Temps. 3 h. 30’.
Dificultat. Mitjana.
Desnivell. Entre els 325m (Barx) i els 755m (cim d’Aldaia).
Descripció de I’itinerari.
Des de la població de Barx podem distingir perfectament la silueta del massís del Buixcarró, por on transcorre la senda PR-CV 60. Des del carrer de Lepant travessem el pont del barranc de la Drova, passem l’ecoparc i pugem per un camí de terra en direcció a la falda de la muntanya. Apleguem a un camí assegador (antiga Canyada Reial de Castella), camí utilitzat durant l’Edat Mitjana i Moderna per al pas de bestiar.
Trenquem a mà esquerra per l’assegador, que ens porta, entre granges i xalets, a la font de la Drova, una zona recreativa on podem admirar la bellesa de l’entorn i gaudir de la frescor de l’aigua. Seguim avant, passem les Basses de la Drova (s. XVIII), construïdes pels frares del Monestir de Valldigna per a regar els camps. La Drova era la residència d’estiu dels frares i encara perdura la casa on s’allotjaven i un rellotge de sol de l’any 1799.
Poc més avant, a la vora d’una figuera arranca la senda a mà dreta. El camí puja deixant al costat la font de la Mongeta, i comença a guanyar altura fins a aplegar al coll. Uns metres més avant passem l’avenc del Forat de l’Aire i la senda recorre paral•lela al barranc. Al final s’endinsa en el barranc fins a arribar a un encreuament. Trenquem a mà dreta, ascendim una mica i tornem a trencar a la dreta. En pocs minuts fem cap a l’avenc d’Aldaia. De tornada, agafem una senda a mà dreta (que havíem descartat abans) que ens puja en 20 minuts al cim d’Aldaia (755m), amb vistes impressionants del massís del Mondúber, la plana de Barx, la costa mediterrània i les muntanyes de l’interior.
Refem el camí fins a la senda i tornem a l’encreuament. Però ara seguirem avant un bon tros, deixem a mà esquerra una desviació, i continuem fins que veurem la pista forestal de Pinet al fons. La senda comença a baixar però no arriba a la pista, perquè poc abans trenquem a mà dreta, passem per la nevereta assolada i ens endinsem en el barranc de Manesa (microreserva de flora), entre sureres i falagueres, fins arribar a la pista forestal. La baixem i fem cap a la font de la Benita. Allí agafem el camí que ens du dret a Barx. Poc abans d’entrar en la població val la pena parar-se a visitar la nevera (s. XVIII), en un entrador a mà dreta.
Plànol del recorregut
Vídeo
ESTA ACTIVITAT ESTA PATROCINADA PER LA MANCOMUNITAT DE LA VALLDIGNA
