dilluns, 2 d’agost de 2010

ACTIVITATS DE SENDERISME PER LA VALLDIGNA, ASCENSIÓ AL BUSCARRÓ 582 M

La pujada a este bonic cim la comencem des de poblet del Pla de Corrals, una pedania de Simat de la Valldigna es troba dins de terme municipal de Quatretonda. Deixem el vehicle en la zona recreativa (175 m), situada abans d’apegar al Pla de Corrals a “l'Escoleta”, agarrem el camí de Pinet i ascendim per ell passant per la famosa pedrera del Buixcarro, el camí o pista té un bon firme, pugem 3.7 km, per ella i a 475 m d'altitud, ens desviem a la dreta per una senda ben marcada, seguim per ella pujant amb una pendent moderada i després té una forta baixada, per a continuar ascendint rodejant el cim fins que ens trobem davant d'ell, podem realitzar l'ascensió per la cresta fins a arribar a la cim de 582 metres.




Vídeo de l'excursió

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Per a mí el buixcarró és la muntanya més bonica de totes. L'impressionant mola de penya-segats situats a la cresta, amb els seus dos pics que el coronen, un el menut amb el pi que aguaita, l'altre el major, amb la potent escarpada dels tallats a sobre d'un mant tupit de bocs de pins. El que no m'explique és com s'usa correntment la seua fotografia des de la part de darrere, i no de davant on es contempla amb la seua plenitud de bellesa.

Salvador Ripoll ha dit...

Per a mí el buixcarró és la muntanya més bonica de totes. L'impressionant mola de penya-segats situats a la cresta, amb els seus dos pics que el coronen, un el menut amb el pi que aguaita, l'altre el major, amb la potent escarpada dels tallats a sobre d'un mant tupit de bocs de pins. El que no m'explique és com s'usa correntment la seua fotografia des de la part de darrere, i no de davant on es contempla amb la seua plenitud de bellesa.

Salvador Ripoll ha dit...

Per a mí el buixcarró és la muntanya més bonica de totes. L'impressionant mola de penya-segats situats a la cresta, amb els seus dos pics que el coronen, un el menut amb el pi que aguaita, l'altre el major, amb la potent escarpada dels tallats a sobre d'un mant tupit de bocs de pins. El que no m'explique és com s'usa correntment la seua fotografia des de la part de darrere, i no de davant on es contempla amb la seua plenitud de bellesa.