Des d’esta entitat valldignenca volem expressar la nostra disconformitat de com s’han realitzat les tasques de recuperació del sender que puja a la Cova del Bolomor, les obres de reconstrucció del sender s’han fet amb camins i escalons d'obra de morter de formigó. Al nostre parer, aquestos materials no s'integren amb el paisatge de la zona. Aquestes obres possiblement no s'ajusten a l'actual normativa del Planejament Municipal de Tavernes la Valldigna pel que fa a terrenys forestals.
Si fem un poc d’història, a la Valldigna les muntanyes han sigut una font de riquesa i d’ingressos fins no fa molt de temps. Indicis d'altres èpoques els trobem per molts llocs de la Valldigna. És impressionant veure algunes construccions de pedra en sec així com bancals en profunds barrancs i vessants de forts pendents.
Des del segle XVII i principis del XVIII una sèrie de camins i sendes naixen per les muntanyes i eren utilitzats per la gent pobra de la Valldigna, per a accedir a les zones de cultiu de secà que tenien per tots els racons de la muntanya. Totes aquestes rutes discorren entre valls i barrancs, zigzaguejant per les vessants de les muntanyes, entre antics bancals on amb un gran esforç es construïen els camins de muntanya.
Des de fa molts anys i per la reconstrucció de sendes a tota la la Valldigna s’ha utilitzat tècnica per fer les sendes amb pedra en sec, una manera senzilla, forta i barata de travar la pedra per salvar els forts pendents i desnivells de la muntanya. A més, també es construeixen els marges laterals dels senders.
Cal anomenar que les principals sendes situades al terme municipal de Tavernes de la Valldigna, són d’un gran valor històric, entre elles es troben la Senda dels Amoladors, Camí dels Borregos, Senda de la Granata, Camí Travesser Tavernes-Favareta, Senda dels Castellets o Fontetes de Cantus, Senda dels Voltes d’Albaida i la Senda de les Foietes. Moltes d’elles han estat recuperades seguint la mateixa tècnica ancestral: la de pedra en sec.
