diumenge, 18 de desembre de 2016

PR-CV 60 SENDER DE BARX

El GMValldigna col.labora amb l'ajuntament de Barx en la nova senyalització del Sender del Pla de les Simes o Buscarró el sender homologat PR-CV 60, gracies a la subvenció rebuda de la Diputació de València.
S'han fet nous panells informatius i reparat les senyalització vertical, així com s'ha remarcat amb senyalització horitzontal, i, s'han senyalitzat els Clots de la Neu, que son forats naturals on es conserva la neu per després comercialitzar-la. En esta primera fase s'ha marcat el recorregut del sender principal, per després en altres actuacions acabar amb les seues Variats i Derivacions.
PR-CV 60 SENDER DE BARX – LA DROVA – PLA DE LES SIMES –BARRANC DE MANESA – BARX.

Sendes: PR-CV60,  V1, D1, D2, D3. D4, D5, D6, D7, D8 i D9
Comarca:  La Safor - La Valldigna
Termes de: BARX. PINET. GANDIA
Recorregut:  10.28 km.
Temps:  3 h. 40’
Dificultat:  mitjana
Cartografia: escala 1:10.000, FULLS 795 – (3-1 i 3-4, ), DE L’INSTITUT GEOGRÀFIC VALENCIÀ.
Desnivell:  Entre 325 m. en la població de Barx i 755 m. en el cim de l’alt de l’Aldaia.
Entitat responsable: Ajuntament de Barx.
  
Itineraris: (P1) Barx – (P2) encreuament camí de l’Assegador – (P3) Font de la Drova – (P4) encreuament de la desviació a la pista forestal – (P5) Font de la Mongeta – (P6) Nevera de la Drova  (P7) Forat de l’Aire – (P8) encreuament camí de Pinet – (P9) encreuament del Pla de les Simes – (P10) encreuament Ventisquer del Clot (P11) encreuament Ventisquer – (P12) encreuament camí de Pinet – (P13) encreuament Pla de la Nevereta, Barranc de Manesa – (P14) la Nevereta – (P15) començament Barranc de Manesa - (P16) encreuament camí de Pinet - (P17) encreuament camí de l’Assegador – (P18) encreuament Nevera (P2) encreuament camí de l’Assegador – (P1) Barx.

 DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Al sud de la població de Barx podem distingir perfectament la majestuosa silueta del massís del Buixcarró, per on transcorre tot l’itinerari de la senda PR-CV60. Comencem al sud-est de la població, passem el pont que travessa el barranc de la Drova des del carrer de Lepant, on hi ha el tauler informatiu de tot el recorregut de la senda i el primer senyal davant l’ecoparc (P1).
Pugem per un camí de terra en direcció a la falda de la muntanya, i apleguem a l’encreuament amb el camí de l’Assegador (P2), antiga Cañada Real de Castilla, camí utilitzat durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna per al pas de bestiar.
Seguim a l’esquerra pel camí en direcció est fins arribar a la font de la Drova (P3), una zona recreativa a on podem admirar la bellesa del paisatge i de l’entorn, i gaudir de la frescor de l’aigua. Continuem cap a l’est i de seguida fem cap a les Basses de la Drova, que daten del XVIII, construïdes pels frares del Monestir de Santa Maria de Valldigna per a regar els camps.
Anem fins a l’encreuament del camí amb la senda (P4). En esta cruïlla hi ha un camí que va cap a l’esquerra i podem veure les Cases de la Drova, que foren construïdes pels frares en el XVII per a convent d’estiu i allotjament dels treballadors de les seues terres. Destaca el rellotge de sol de l’any 1799. Continuem cap a la dreta en el (P4), ja per una senda de muntanya, primer passem per la font de la Mongeta (P5), la senda comença a guanyar altura pel coster de la muntanya i continua agafant desnivell. Passem per l’avenc del Forat de l’Aire (P7), seguim a mitjan pujada i baixem per a buscar la part central del barranc per on transcorre la senda fins aplegar a l’encreuament (P8). Continuem per la dreta fins a la cruïlla següent (P9); a l’esquerra, al Pla de la Nevereta; a la dreta, al cim de l’Aldaia de 755 m (P22), anada i tornada, on podem admirar les impressionants vistes del massís del Mondúber, la plana de Barx, la costa mediterrània i les muntanyes de l’interior. A la dreta (P22), a la Sima de l’Aldaia.
Continuem per la senda cap a l’oest en el següent encreuament (P9), a la nostra dreta deixem dos entradors per vore els Ventisquers, continuant fins arribar al (P12), a l’esquerra connectem amb la pista forestal a Pinet. Seguint per la senda que va perdent altura fins a aplegar al Pla de la Nevereta (P13).    
                (P13) Del Pla de la Nevereta, que rep el nom de la nevera del segle XVIIl  utilitzada per a emmagatzemar neu durant l’hivern, la senda baixa pel barranc de Manesa, declarat per la Generalitat Valenciana zona de Microreserva de flora per l’important bosc de sureres que trobem per la senda que recorre l’interior del barranc. Sense arribar al final del barranc, continuem per una senda ben marcada que travessem per dins un bosc de pins i carrasques (la Pinada del Sis) fins a enllaçar amb el camí de Pinet (P16), a la dreta arribem a la font de la Benita (P17), camí de l’Assegador, seguim a la dreta i passem per l’encreuament de la Nevera (P18), seguim pel camí de l’Assegador fins el encreuament (P2) baixant a l’esquerre fins a Barx.
S’ha de fer menció d’un element molt singular i històric, la Nevera, que podem visitar tant al final de l’excursió com des de l’encreuament (P18) de la pista forestal, camí de l’Assegador i Font de la Benita, i seguir pel camí de Pinet en direcció a Barx.   
   
EL TERME DE BARX

                La plana de Barx esta situada en la comarca de la Safor-Valldigna, entre les serres del Mondúber i del Buixcarró. El nucli urbà està situat a 325 m sobre el nivell del mar. El terme té 16.31 km/2, la major part dels quals són muntanya. Presenta un clima comú mediterrani, encara que la situació geogràfica el diferencia de les altres poblacions de la Valldigna, més exposades als vents humits del mar. Destaca la gran quantitat de coves i avencs, a banda de moltes fonts que podem trobar arreu del terme, especialment l’Avenc de la Donzella, eixida natural de l’aigua del pla i principal aportació hídrica per a la Valldigna. En els terrenys d’horta predominen els arbres fruiters, l’ametler i la rica producció d’oli d’unes oliveres excel·lents. També podem destacar que els darrers anys s’han incrementat els camps dedicats a la taronja.
                Els primers pobladors es remunten al paleolític magdalenià, segons les troballes de les coves del Parpalló i de les Malladetes, que constitueixen dos dels jaciments prehistòrics més importants de la mediterrània peninsular.
                Durant l’Edat Mitjana, el terme de Barx va estar habitat per musulmans, fins i tot quan el rei Jaume II el lliurà als frares del Monestir de Valldigna l’any 1329.








CLOTS DE LA NEU 

Vista des de l'Alt de l'Aldaia.


* ELS TRACKS DE TOT EL RECORREGUT ELS PODEU DEMANAR AL GMV.

dilluns, 5 de desembre de 2016

PR-CV 366 DE BARXETA

El GMValldigna col.labora amb l'ajuntament de Barxeta en manteniment dels senders de la Corsa i Serra de Requena (PR-CV 366), gracies a la subvenció rebuda de la Diputació de València.
S'han fet nous panells informatius i reparat les senyalització vertical, així com s'ha remarcat amb senyalització horitzontal els trams que estaven per senyalitzar.
La característica d'aquest senders es que son adaptats i aptes per aquests tipus d'usuaris: 












* ELS TRACKS DE TOT EL RECORREGUT ELS PODEU DEMANAR AL GMV.