El Centre Excursionista Tavernes de la Valldigna i el Grup Muntanya Valldigna miren de prop el paisatge de la Valldigna

El Centre Excursionista Tavernes de la Valldigna i el Grup Muntanya Valldigna miren de prop el paisatge de Tavernes de la Valldigna

GMV-CTEV-para-web
28.12.2014 – El dimecres 5 de novembre l’equip redactor de l’Estudi de Paisatge va entrevistar Anna Borràs i Xavier Català al centre social Braç Treballador de Tavernes. Anna és biòloga i membre del Centre Excursionista Tavernes de la Valldigna i Xavier és tècnic mediambiental i membre del Grup Muntanya Valldigna, a més ha sigut assessor mediambiental a l’Ajuntament de Simat.
Comencem parlant de participació ciutadana i del treball de comunicació, comentem que la difusió dels processos participatius depén de la voluntat política en cada municipi. La falta d’interés pels nostres representants pot fer que aquests passen desapercebuts per a la població. Xavier va estar gestionant l’Agenda 21 a Simat de la Valldigna i ens conta que va costar molt implicar a la gent perquè la cultura participativa al nostre entorn és molt escassa. Van arribar a dissenyar el Pla d’Acció, però ja no s’ha continuat endavant, no obstant això, van aconseguir que la gent del poble començara a veure que podia fer coses. Anna opina el mateix, és com un cercle, sinó hi ha interès la població no s’assabenta, i si no s’assabenta dels processos participatius la cultura participativa no creix.
En parlar de les unitats de paisatge, Xavier i Anna ens diuen que efectivament les marjals són una unitat, la vall una altra, les muntanyes també. Comentem que la Valldigna és un territori amb moltes possibilitats on la gent ha guanyat diners, amb aquest context és difícil buscar solucions conjuntes ja que es produeixen conflictes d’interessos. Les terres a la Valldigna són molt bones i la població, per sort, no ha patit fam, aquest fet marca el caràcter de les persones. Xavier remarca que fins i tot avui, amb la crisi que hi ha no hi ha hagut unió. El minifundisme en aquest sentit és una càrrega, açò significa ineficiència. A la Valldigna no s’ha produït una unió per una alternativa econòmica, tal volta sembla que n’hi ha tant que no se sap per on començar.
Parlem dels productes fitosanitaris, i Xavier comenta al respecte que estan matant la terra. Comentem el cas de Les Foies i del Pla de Corrals, on els nuclis dispersos no tenen xarxa de sanejament i els abocaments filtren al subsòl. La Font Gran s’ha vist afectada ja, hi va hi haure un cas de mort de peixos molt greu, i amb ella tota la Valldigna ja que aquesta font està connectada a tota la xarxa hidrogràfica, així l’aigua de la Font Gran rega gran part de La Valldigna. En general, els aqüífers estan molt explotats i això provoca la salinització d’aquests en la zona més a prop de la costa. Anna apunta en relació a l’ús indiscriminat de fitosanitaris la falta d’una cultura més respectuosa amb el nostre entorn.
En quant als punts d’observació més representatius, Anna destaca les dunes, des de la sorra de la platja es veuen totes les muntanyes i “la cosa bonica que és la Valldigna”, pensa que cal preservar les vistes des de les dunes cap a l’interior. També ens diu que a les persones que no coneixen la Valldigna les porta a visitar els paratges naturals i no els nuclis urbans. Xavier destaca el mirador de Sant Llorenç perquè es veu la vall i la mar, ens conta que des del Grup Muntanya Valldigna realitzen tasques de prevenció d’incendis i aquest mirador és un punt de control. També li agrada la muntanya de l’Ombria, el Bolomor i en general els barrancs. Per a Anna, són destacables com a punts d’observació les Creus i la Sangonera, aquest últim pensa que és un lloc encantador.
Parlem dels camins agrícoles, Xavier i Anna pensen que tenen molta importància i que cal preservar-los. Moltes de les antigues sendes estan ocupades per horts privats, destaca el cas del tram de senda que travessa les instal·lacions del Club de tennis a Tavernes. Des del Centre Excursionista i des del Grup Muntanya ho han notificat moltes vegades a l’Ajuntament.
Al respecte dels abocaments incontrolats, Xavier i Anna pensen que els ajuntaments haurien de controlar-ho i prendre les mesures pertinents perquè es netejaren les zones afectades, aquestes generen conflictes en el paisatge. Al fil dels abocaments parlem de la zona dels Clots a Benifairó i Simat. Xavier ens conta que, pel que fa a Simat, als Clots es localitza el tema dels abocaments il·legals, Anna diu que a Tavernes es concentren a la zona de la marjal i també al camí del Pla, en un tram entre Benifairó i Tavernes. Parlem del cas dels abocaments a la marjal de l’empresa ‘Compac’, Acció Ecologista Agró va estar darrere de les denúncies, va donar molta canya. Al final hi havien de restaurar.
Al respecte dels itineraris paisatgístics, Xavier pensa que la senda més important de Tavernes de la Valldigna és la que puja a les Creus per les Fontetes de Cantus i baixa per la senda dels Borregos o per la senda dels Esmoladors, en aquest recorregut es troben marges de pedra en sec de molts metres d’alçada. Per a Xavier la ruta d’horta més destacable seria per l’Ombria; el Ràfol, el Clot de la Font, la cova del Bolomor, etc. Altra ruta interessant és la que es pot fer pels camins de la marjal, aquesta ruta és per a fer amb bicicleta. A l’estiu la Mancomunitat de la Valldigna organitza amb la col·laboració del Grup Muntanya Valldigna activitats senderistes, cicloturístiques i culturals amb una mitjana de 30 persones que s’apunten entre gent del poble i de fora. Aquest ha sigut el segon any que es realitzen.
Per a Anna l’itinerari paisatgístic més emocional, i també rellevant, és la ruta cap a la Sangonera, perquè anava de xicoteta. A  Anna li agrada aquest itinerari perquè és “com una terraseta en la natura, i quan passes la Font del Barber hi ha una tranquil·litat absoluta”.
Xavier ens proposa altres itineraris bonics, com la ruta que va a la Granata des de la que es pot veure l’Albufera. En aquest itinerari es pot observar diversitat de flora i unes vistes espectaculars.
Al respecte del nucli urbà, Anna pensa que ja no queda res rellevant del passat. Ambdós pensen que podria hi haure més zones, carrers i places, només per a vianants, perquè ara el cotxe està molt present i l’espai urbà està molt desvirtuat. També es podria restaurar algun sequer i aprofitar el molí que s’ha recuperat o algun sequer per a fer un museu etnològic. Anna diu que com el turisme està orientat al turisme de platja, l’oficina d’informació està situada al nucli urbà de la platja. Si estiguera situada al poble el museu podria estar vinculat a aquesta.
Parlem de turisme, Anna pensa que a Tavernes aquest està totalment enfocat al turisme de platja, i no tant al turisme d’interior. Xavier pensa que platges bones hi han moltes, que hi ha que trobar allò que ens diferencia, “Valldigna només hi ha una”. Diu que haurien de fer-se més cases rurals i també treballar la infraestructura turística, elaborar més informació sobre rutes (indicacions, panells, etc.) i ficar una oficina d’informació turística al poble.
En quant a problemàtiques, Xavier i Anna enumeren la contaminació de les aigües, els incendis (la major part provocats), els abocadors, els fitosanitaris i l’erosió. Els preocupa la zona erosionada de les Creus, agreujada per la seua orientació sud. Xavier ens conta que cal reforestar la zona de dalt perquè les llavors baixen després a la zona erosionada. El Grup Muntanya Valldigna reforesta tots els anys alguna zona necessitada. També ens diu que és usual reforestar amb arbres perquè es pensa que un bosc és millor, la gent li dóna molta importància als arbres, però una zona de matolls és més rica que un bosc de pins. Al fil de la reforestació, Xavier ens comenta que el pi blanc és pitjor opció que altres espècies perquè colonitza els boscos, és invasor. Anna apunta que el pi blanc creix molt ràpid. Xavier prefereix el pi pinyoner (Pinus pinea), l’alzina (Quercus illex), l’arbocer (Arbutus unedo) i el roure valencià (Quercus faginea).
Xavier diu que “l’ombria és la joia de la Valldigna”, és una zona amb molt de potencial. Per tant, on cal actuar és a la muntanya de les Creus, que és la que més pateix els problemes de l’erosió.
Respecte als reptes del paisatge, Xavier pensa que és molt important que es faja una reforestació correcta amb plantes autòctones i Anna opina que és prioritari la conservació global dels espais naturals i a més realitzar tasques de sensibilització sobre aquests espais, i per això haurien d’impulsar-se campanyes des de l’administració pública.
Xavier pensa que moltes de  les persones que realitzen les rutes que discorren pel terme de Simat de la Valldigna són del poble. En canvi, Anna comenta que a Tavernes ocorre el contrari, hi ha menys cultura del senderisme i el percentatge de persones del poble que fan les rutes pel terme és menor.
En quant a amenaces, Xavier pensa que l’esport a l’aire lliure s’està convertint en una amenaça per a la muntanya perquè s’ha posat de moda i cada vegada va més gent que no té respecte al medi natural, ja que busquen més els reptes físics personals. En eixe sentit les motos generen conflicte.
Xavier diu que és molt important el manteniment de les sendes i la informació i senyalització d’aquestes. L’Ajuntament hauria de treballar més conjuntament amb les organitzacions que millor coneixen el territori per tal de fer aquesta tasca. Cal dir que la Valldigna és una de les zones millor senyalitzades del País Valencià. A Anna li faria por que es fera de qualsevol manera, hi ha que trobar l’equilibri.
Les poblacions de la Valldigna haurien de tindre clar que el paisatge és un element d’atracció per al turisme i una eixida econòmica a la situació actual.
Preguntem pel paper de les seues associacions i també pel paper de l’administració pública. Pensen que han de treballar conjuntament les administracions, les associacions i les empreses privades. Si les coses funcionen és perquè al final hi ha persones amb inquietuds i ganes de treballar. L’Administració és la que ha de definir l’estratègia i fer que es sumen les empreses privades.
Per part de l’Ajuntament, es podria habilitar un alberg o un càmping. Xavier diu que un càmping estaria genial que es fera, en una zona tranquil·la amb bon accés a la carretera i la platja. També es podria fer algun alberg juvenil en algun sequer abandonat i en el pla del Barber un refugi. Des del Grup Muntanya Valldigna tot açò ja ho han proposat alguna vegada. Anna pensa que l’administració ha de recolzar aquests projectes, que el treball ha de ser conjunt. També és molt important el fet de treballar l’educació, s’ha de sensibilitzar i conscienciar a la població del patrimoni natural, cultural i paisatgístic que tenim.

http://participa.tavernes.es/el-centre-excursionista-tavernes-de-la-valldigna-i-el-grup-muntanya-valldigna-miren-de-prop-el-paisatge-de-tavernes-entrevista-7/