EL GMV PRESENTA AL·LEGACIONS A LA NORMA DE GESTIÓ DE ZEC I ZEPA MONDÚBER-MARJAL DE LA SAFOR

Generalitat Valenciana
Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient
Servici de Vida Silvestre de la Direcció General de Medi Natural
Ciutat administrativa 9 d'Octubre, Torre 1
c/ Castán Tobeñas 77,
46018 València
 infonatura2000@gva.es

        
         Juan Vicente Vecher Gadea amb DNI núm. 73911589 - P i domicili a l’efecte de notificacions en carrer de Gabriel Hernández núm. 52-2, de Tavernes de la Valldigna (C.P 46760), en representació del Grup Muntanya Valldigna, entitat inscrita en el Registre d'Entitat Esportives de la Comunitat Valenciana amb el núm. 305 Secció Tercera i inscripció Nacional núm. 589.254 Grup 1 Secció.

        
         Presenta les AL·LEGACIONS següents: al projecte de Decret del Consell pel qual es declaren com a zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) Serra de Corbera (ÉS5233013), Serres del Mondúber i Marxuquera (ÉS5233015), Marjal de la Safor (ÉS5233030) i Dunes de la Safor (ÉS5233038), i s'aprova la norma de gestió de talles ZEC i de la ZEPA Montdúber-Marjal de la Safor (ÉS0000451).]


1.- Segons la denominació de la Reial Acadèmia Valenciana de la Llengua la denominació oficial és MONDÚBER.

Mondúber
Barranc del Mondúber (Gandia, Xeresa)
Camí de l'Ombria del Mondúber (Xeraco, Xeresa)
Camí del Mondúber (Barx, Xeresa)
el Mondúber (Barx, Gandia, Xeresa)
Font del Mondúber (Xeresa)
Massís del Mondúber (Barx, Benifairó de la Valldigna, Gandia, Simat de la Valldigna, Xeraco, Xeresa)
Ombria del Mondúber (Xeresa)

2.- I SÍNTESI DESCRIPTIVA DE L’ÀREA I LES SEUES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS.

         I.1. Àmbit de la norma de gestió.

         L’àmbit de la present Norma de Gestió comprèn una superfície de 16.340,48 hectàrees distribuïdes en 24 municipis, repartits en 4 comarques (la Ribera Alta, la Ribera Baixa, el Vall d'Albaida i la Safor).

         Al nostre entendre l’àmbit es deixa d’incloure zones com el Toro, en els termes de Simat de la Valldigna i Barx, així com no inclou la totalitat de la Serra de Quatretonda la qual es delimita amb una línia imaginària i deixa fora gran part de la Serra de Quatretonda i Serra de Requena, que es troba entre els termes de Quatretonda, Barxeta i Benigánim, les quals entenem que s’haurien d’incloure en l’àmbit de Gestió.


3.- I.3. Característiques socioeconòmiqes (Context econòmic, social i territorial).

1) L’oci i el turisme per la importància d’estos sectors en l’actualitat, han de tindre un especial interès per part de les Administracions, ja que hi ha que considerar-les com a pressions positives ja que en la majoria d’estes  activitats estan regulades i davall la tutela de les distintes Federacions Autonòmiques, a les que se’ls hauria de dotar d’un major numere de responsabilitats a l’hora d’autoritzar activitats dins de les distintes modalitats que representen.


4.- VI.2. RÈGIM D’AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS

Considerem que les següents actuacions no haurien de requerir de l'Avaluació de Repercussions, sempre que es realitzen o organitzen des de les distintes Federacions Autonòmiques:

1) Activitats d’ús públic del medi en grups organitzats superiors a 30 persones, incloent competicions esportives o altres esdeveniments esportius, lúdics o culturals.

2) La construcció d’edificacions aïllades o instal·lacions en sòl no urbanitzable destinades a ús turístic muntanyenc, com són els Refugis de Muntanya.

5.- VII.2. MESURES DE GESTIÓ ACTIVA.

C. Informació dels valors naturals per a fomentar la conservació i el desenvolupament sostenible de l’entorn.

No es contemplen en el programa les següents actuacions, a fi dels ciutadans tinguen coneixement dels valors naturals en la conservació del medi ambient:

1) El manteniment o nova creació de les infraestructures àrees recreatives o zones d’acampada existents com el manteniment o creació de les sendes, circuits de Carreres Per Muntanya, o creació i manteniment de Vies d'Escalada.

2) Protecció i manteniment de totes les construccions existents realitzades amb la tècnica mil·lenària de la pedra en sec (bancals, senders, pous, neveres, cases….).


En la Valldigna, a 5 de juny del 2014