FINALITZA EL VOLUNTARIAT AMBIENTAL EN LA VALLDIGNA

El Grup Muntanya Valldigna finalitzà aquest passat 23 d'octubre el Voluntariat Ambiental de Prevenció d'Incendis Forestals a Tavernes de la Valldigna. A més de les ajudes de la Conselleria de Governació i Justícia, el GMV ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Medi Ambient i la Regidoria d’Agricultura de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.

Durant el voluntariat des del GMV hem anat informant de tots els incidents, així com de les anomalies que anaven trobant els voluntaris, a través de la Línia Verda, mitjà de comunicació que ha posat a la disposició l'ajuntament de Tavernes en la seua web per que els ciutadans i les entitats puguen denunciar o comunicar incidències en el medi natural al terme municipal. Cal destacar que algunes de les incidències que hem comunicat en aquest mitjà s'han solventat.

Les principals tasques dels voluntaris han sigut de prevenció d’incendis forestals, vigilància i control de paratges naturals i camps agrícoles, control d'abocaments incontrolats de fem, així com informar i controlar els horaris de cremes de restes de poda i matolls.

Des de la Secció de Voluntariat Ambiental del GMValldigna, veiem molt positiu que es torne a fer un voluntariat ambiental a Tavernes. Xavi Català, encarregat d'aquesta secció ha destacat la gran llavor que s'ha realitzat durant aquest any, ja que per primera vegada s'han fet i coordinat els voluntariats de Benifairó, Simat i Tavernes, per tant, s'ha fet una tasca molt important per tal d'evitar qualsevol incendi a tota La Valldigna. Cal agrair als voluntaris l'inestimable tasca realitzada, i des d'esta secció, volem animar a tota la gent de la Valldigna a participar el pròxim any.

Finalment, volem agrair la col·laboració de la Mancomunitat de la Valldigna, ajuntaments de Benifairó, Simat i Tavernes de la Valldigna, per haver confiat amb nosaltres per dur endavant les tasques de coordinació del Voluntariat Ambiental.


El Grup Muntanya Valldigna és una entitat inscrita en Registre Autonòmic d’Associacions de la Comunitat Valenciana com Entitat de Voluntariat, entre els que es trobem el Voluntariat Social, Voluntariat Cultural, Voluntariat Ambiental, Voluntariat Esportiu.

EL GMVALLDIGNA COMUNICA ELS ABOCAMENTS DE TANQUES DE FERRO ALS DESAIGÜES DE L’AUTOPISTA AP7.

Des de la Secció de Voluntariat Ambiental del GMValldigna i durant les tasques de vigilància ambiental, informem que: des de fa algunes setmanes s'estaven canviant les tanques de ferro que estaven trencades en l’autopista AP7. Aquestes tanques de ferro s’han deixat per dins dels desaigües de l’autopista AP7, així com també, hi ha un abocador incontrolat.

Atenent a les circumstàncies citades anteriorment, entenem que es poden produir taponaments en els desaigües en cas de pluges, i perjudicar als terrenys de conreu dels voltants, pel que demanem que a la major brevetat possible es retiren les esmentades tanques de ferro. Per la nostra part, els voluntaris han llevat les malles que estaven en els tubs mes estrets.

Tot i això, demanem que s’informe a la Demarcació de Carreteres de l’Estat de la Comunitat Valenciana de els fets ocorreguts amb el fi de investigar el fets.

  


Secció de Voluntariat Ambiental
GRUP MUNTANYA VALLDIGNA





Finalitza el Voluntariat Ambiental de 2013 a Benifairó de la Valldigna

El passat dimarts 8 d'octubre finalitzà el Voluntariat Ambiental de Prevenció d'Incendis Forestals a Benifairó de la Valldigna. Els voluntaris han realitzat tasques de prevenció d’incendis forestals, control dels paratges naturals, control d'abocaments incontrolats de fem, així com informar i controlar els horaris de cremes de restes de poda i matolls.

Aquest és el primer any que es realitza el voluntariat ambiental a Benifairó, el qual ha tingut molt bona acollida i acceptació, amb un total de 10 voluntaris, tots ells conscients i sensibilitzats del gran risc d'incendi que existeix a les nostres muntanyes durant els mesos de setembre i octubre. Han participat voluntaris  diversos en edat i coneixements que han dedicat part del seu temps lliure a realitzar estos treballs de vigilància mediambiental.

Segons Xavi Català, responsable de la Secció de Voluntariat Ambiental del Grup Muntanya Valldigna i coordinador del voluntariat de Benifairó, ens alegra molt que per primera vegada s'haja realitzat aquest voluntariat al terme benifaironer. Setembre i octubre són mesos amb un alt risc d'incendi intencionat a la Valldigna, atenent a les estadístiques. Per tant, s'ha fet una tasca molt important per tal d'evitar qualsevol incendi. Cal agrair als voluntaris la inestimable tasca realitzada i animar a tota la gent de la Valldigna a participar en propers voluntariats.

Des del Grup Muntanya Valldigna volem agrair la confiança que ha dipositat la corporació local de Benifairó en el grup per portar endavant aquesta activitat tan important per a la preservació del Medi Natural al Terme Municipal de Benifairó de la Valldigna. I, d'altra banda, anunciem que els voluntaris del GMV seguirem fent tasques de control i vigilància per la Valldigna al llarg de la tardor.


MAL ESTAT DE LA FONT DEL BARBER

Els Voluntaris Ambientals del Grup Muntanya Valldigna informen del mal estat en què es troba la Font del Barber.

Esta zona tan emblemàtica situada a la Serra de Corbera, situada en la partida que porta el seu nom,  està des de fa alguns anys sent maltractada per part de tots el qui estan fent actuacions a la zona sense cap tipus de mirament.

Cal recordar que quan es va construir la bassa per carregar l’aigua per la lluita contra els incendis forestals ja deixaren la font inutilitzada, deixant-la com un abeurador. Actualment la cosa anat a pitjor, ja que l’aljub està destapat i el naixement de la mateixa font està en pèssimes condicions ja que l'han trencat i han anat connectant tubs i fent forats per tot arreu. Han deixant una de les fonts de muntanya més boniques de la Comunitat Valenciana en un estat penós. Cadascú a fet el que li ha vingut en gana sense ninguna sensibilitat ambiental per una zona tan volguda per tots el muntanyers que, a centenars, visiten esta zona.

També volem destacar que, a la part de baix de la font, s’ha construït un abjurador amb els tubs escampats de mala manera per terra, i també, s’ha fet una fonteta enganxada d’un arbre per fer la funció de font.

Per totes estes qüestions que hem platejat SOL·LICITEM:

Primer: Que s'esbrine qui ha fet estos desperfectes a la font i totes les seues infraestructures.
Segon: Demanen que es reparen en el menor temps possible tots els desperfectes i que es deixe la zona de la Font del Barber com mereix un lloc tan emblemàtic per l’esbarjo dels centenars de turistes que visiten este lloc durant tot l’any (adjunt a este escrit enviem fotos i plànol de situació).


Atentament, la saludem així com ens posem a la disposició  de vostès per esclarir qualsevol assumpte.
Aljub de la font del Barber 

Naixement 


Font del Barber hui en dia "any 2013"
Plànol de situació dels termes de la font del Barber i les seues infraestructures

EL GMVALLDIGNA REPARA LA FONT DE LA GRANATA

Els membres del Voluntariat Ambiental del Grup Muntanya Valldigna han reparat la Font de la Granata. Els treballs que s’han realitzat han sigut els d’instal·lar un tubet nou de la font el qual havia sigut trencat aquest estiu. Ja els voluntaris havien instal·lat un tubet provisional de canya fins a la col·locació del definitiu.

Com coneix la majoria dels veïns de Tavernes i de la Valldigna la Font de la Granata, esta situada en el vessant sud de l’ombria de la Serra de Corbera, terme municipal de Tavernes de la Valldigna. S’accedeix per una pista forestal del camí del Massalari i per una senda des de Tavernes de la Valldigna. Esta ruta esta dins de la xarxa de sendes de xicotet recorregut de la Comunitat Valenciana, catalogada per la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana com a senda PR-CV39. És molt coneguda i tradicional per totes les persones que practiquen el senderisme.

Cal destacar d'esta ruta la seua gran bellesa paisatgística així com mediambiental, és considerada com a significativa dins de Tavernes de la Valldigna, molt coneguda en la Comunitat Valenciana. L’any 1998 es va presentar en la Font de la Granata el llibre de rutes senderistes de tot el territori Valencià. És sense dubte un zona privilegiada per a poder observar la flora i fauna de la zona de la Serra de les Creus.

Com a referència històrica, podem destacar la Font de la Granata com una zona molt visitada des de fa molts anys per grups excursionistes i veïns de Tavernes. Es té constància de l’existència fa uns anys enrere d’una de les primeres associacions existents a Tavernes de la Valldigna, l'Associació d'Amics de la Font de la Granata.

D. Vicente Grau Bono en el seu llibre de “Topografía Médica de Tavernes de la Valldigna”, a l’any 1927, ja es parlava de l’importància d’esta i altres fonts tan importants e històriques de Tavernes de la Valldigna:


Fuentes de “Sangonera, Granata y Cantus”. Alrededor de los picachos de “Las Cruces” en pleno terreno Cretáceo superior y a una altura de 300 metros o más aparecen estos insignificantes hilillos tan apreciados por leñadores y excursionistas. La explicación de su origen en terreno tan poroso no debe ser otra que el depósito de las aguas de esta cuenca sobre pequeños islotes de margas impermeables o de calizas no cuarteadas, en las entrañas de esta tierra. 

Última actuació feta a la font de la Granata 2002
Grup d'estudiants a la font de la Granata 1971

EL GRUP MUNTANYA VALLDIGNA PROPOSA EL DECLARAR “PARATGE NATURAL MUNICIPAL LA MUNTANYA DE LES CREUS”.


Des d’esta entitat Valldignenca i segons els arguments que exposarem en este escrit, proposem que l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna comencem els tramites necessaris per a declarar “El Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics, geològics, paisatgístics i culturals que es detallen:


1. Situació Geografia:
Les Creus, porta d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt diversa i interconnectada que uneix joies com la Ratlla-Massalari, el Cavall Bernat, la Casella o la Murta. La serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a sud-est, formada per les serres del Cavall, la Murta i les Agulles, separades al nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari (602 m) i l’Alt de la Creu (542 m).

2. Valoracions ecològics, geològics, paisatgístics i culturals
2.1 La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21 d’octubre de 2011 del Consell (DOCV 6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià de coves abrics i llocs amb art rupestre, Les Covetes de Mossén Ricardo estan dins d’este catàleg de l’art rupestre de la província de València.

Les Covetes de Mossén Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les Creus), en el paratge denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 a. c.. es tracta de dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en una superfície prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport li correspon la inscripció en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb el nº ZA-387-AR.

2.2. Els Castellets  feien  la funció de torre de guaita durant l’època d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra, l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment: 

Els Catellets formen un recinte allargat i ocupa una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de pedra i una torre de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua cobertura, prop d’ell també es troba un altra torre de similars característiques d’anterior.

2.3. Al Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar les ruïnes de nombroses cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions s’utilitzaven per guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de plantes medicinals, algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta zona de muntanya.

2.4. Sendes històriques entre les que destaquem la dels Amoladors, la senda Travessera de Favareta, senda de les Creus, senda de la Font de la Granata, totes elles històriques i construïdes amb l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec.

2.5. Si fem un poc d’història, fa alguns anys (1997 i 1998), patírem importants despreniments de pedres de la muntanya i poguérem comprovar com els pins que estan plantats paral·lels al canal de defensa feren de protecció de les pedres que es desprenien de la muntanya. També poguérem vore com algunes pedres eren d'una considerable grandària i arribaren molt prop dels habitatges.

S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la població de la possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de manera provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que eren, sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera natural, per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la muntanya.

Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar la seua coberta vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el mes aviat possible la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més, advertim que són joies que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té sentit ni base científica dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia de mitja tensió, que es pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció de seguretat. Precisament aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan sans i completen el cicle de l'ecosistema.

2.6. Tot el conjunt de la muntanya de les Creus esta travessada per una sèrie de sender homologats de xicotet recorregut amb les nomenclatures internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten de la seua protecció.

2.7. Tenen també la seua importància les fonts situades en les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera, Granata i Fotentes de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment), totes elles molt valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que caminen per les Creus durant tots el mesos de l’any.

2.8. La serra de Corbera va ser declara Lloc d’interès Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals 1.014 pertanyen al terme de Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la gran varietat de animals, plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable valor per tavernes i la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per experts internacionalment con un tesor natural molt singular i que cal protegir per les generacions futures.

2.9. La conservació de la gran quantitat plantes medicinals existents, així com en la seua vessant sud (zona del Massalari i el Racó de la Perrera) existeixen zones amb una gran quantitat i varietat d’arbres, es de les zones boscoses mes importants del terme municipal.  

Per tots el raonaments l’exposa’t anteriorment SOL·LICITEM:
Que a la major brevetat possible s’inicien els tràmits necessaris per declarar la muntanya de les Creus com a  “Paratge Natural Municipal de les Creus”.


En Tavernes de la Valldigna, 1 d’octubre de 2013



Juan Vte. Vercher Gadea
President del GMValldigna









Sr. Alcalde-President de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna

EL GMVALLDIGNA INFORMA DEL TALL DEL CAMÍ TRAVESSER DE FAVARA

A través de la present carta, ens dirigim a vosté per  intentar solucionar una problemàtica que afecta a les rutes dels senders i les xarxes de sendes que disposem en el nostre terme municipal. Aquest problema  existeix des de fa alguns anys i perjudica els senderistes ja que són moltes les persones que en l’actualitat utilitzen assíduament la ruta afectada.

La qüestió que estem plantejant es refereix al tall del Camí Travesser de Favara, a l’altura  de l’entrada del Club de Tennis (senda PR-CV 39). Pujant a la dreta s’inicia la ruta que  porta a les zona de la Font de la Granata i senders de les Creus (PR-CV38).
           
El problema radica en les portes de ferro que existeix en l’actualitat en l'inici d’aquesta ruta i que  impedeix l’accés a un camí públic. Aquest fet condiciona la gent del poble i els senderistes, en general a no tindre accés a peu des de Tavernes als paratges  mencionats anteriorment i, pel mateix camí, la situació s’agreuja quan pretenem desplaçar-nos a peu des de la nostra ciutat, al Paratge de Sant Llorenç o al Mirador de la Mediterrània, dos dels paratges més significatius d’aquesta ruta senderista, que com bé hem dit molt utilitzada per les persones que en l’actualitat practiquen aquest esport.
           
Per tots aquest motius sol·licitem que vosté, prenga les mesures oportunes per deixar el pas lliure al Camí Travesser de Favara, perquè d’aquesta manera es puga accedir lliurement a les  zones de Sant Llorenç, el Mirador i senders de les Creus, les quals entenem són zones  i rutes d’interès paisatgístic i turístiques que els  ciutadans tenen dret a gaudir sense ningun tipus d’impediment.
  

Juan Vte. Vercher Gadea
President del GMValldigna


Sr. Alcalde-President de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna