Des d’esta entitat Valldignenca i
segons els arguments que exposarem en este escrit, proposem que l’ajuntament de
Tavernes de la Valldigna comencem els tramites necessaris per a declarar “El
Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics, geològics, paisatgístics
i culturals que es detallen:
1. Situació Geografia:
Les Creus, porta d'accés oriental a
la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer
ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es
troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors
indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el
conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt
diversa i interconnectada que uneix joies com la Ratlla-Massalari, el Cavall
Bernat, la Casella o la Murta. La
serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària
format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra
de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a
sud-est, formada per les serres del Cavall, la
Murta i les Agulles, separades al
nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al
sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats
d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la
Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals
són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari
(602 m)
i l’Alt de la Creu (542 m).
2. Valoracions ecològics, geològics,
paisatgístics i culturals
2.1 La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21
d’octubre de 2011 del Consell (DOCV 6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari
General de Patrimoni Cultural Valencià de coves abrics i llocs amb art rupestre,
Les Covetes de Mossén Ricardo estan dins d’este catàleg de l’art rupestre de la
província de València.
Les Covetes de Mossén
Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les Creus), en el paratge
denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del Mesolític Inferior, entre
l’any 12.000 i 9.000 a.
c.. es tracta de dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en
una superfície prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i
Esport li correspon la inscripció en la secció primera de l’Inventari General
del Patrimoni Cultural Valencià amb el nº ZA-387-AR.
2.2. Els
Castellets feien la funció de torre de guaita durant l’època
d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se
situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon
mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla
que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà
d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra,
l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment:
Els Catellets formen un recinte allargat i ocupa
una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de pedra i una torre
de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua cobertura, prop
d’ell també es troba un altra torre de similars característiques d’anterior.
2.3. Al Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar
les ruïnes de nombroses cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions
s’utilitzaven per guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de
plantes medicinals, algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta
zona de muntanya.
2.4. Sendes històriques entre les que destaquem la
dels Amoladors, la senda Travessera de Favareta, senda de les Creus, senda de
la Font de la Granata, totes elles històriques i construïdes amb l’antiga
tècnica mil·lenària de la pedra en sec.
2.5. Si fem un poc d’història, fa alguns anys (1997 i 1998), patírem
importants despreniments de pedres de la muntanya i poguérem comprovar com els
pins que estan plantats paral·lels al canal de defensa feren de protecció de
les pedres que es desprenien de la muntanya. També poguérem vore com algunes
pedres eren d'una considerable grandària i arribaren molt prop dels habitatges.
S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la població de la
possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de manera
provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que eren,
sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera natural,
per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la muntanya.
Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar la seua coberta
vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el mes aviat possible
la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més, advertim que són joies
que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té sentit ni base científica
dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia de mitja tensió, que es
pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció de seguretat. Precisament
aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan sans i completen el cicle de
l'ecosistema.
2.6. Tot el conjunt de la
muntanya de les Creus esta travessada per una sèrie de sender homologats de xicotet
recorregut amb les nomenclatures internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten
de la seua protecció.
2.7. Tenen també la seua importància
les fonts situades en les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera,
Granata i Fotentes de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment),
totes elles molt valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que
caminen per les Creus durant tots el mesos de l’any.
2.8. La serra de Corbera va
ser declara Lloc d’interès Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals
1.014 pertanyen al terme de Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la
gran varietat de animals, plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable
valor per tavernes i la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per
experts internacionalment con un tesor natural molt singular i que cal protegir
per les generacions futures.
2.9. La conservació de la
gran quantitat plantes medicinals existents, així com en la seua vessant sud
(zona del Massalari i el Racó de la Perrera) existeixen zones amb una gran
quantitat i varietat d’arbres, es de les zones boscoses mes importants del
terme municipal.
Per tots el raonaments l’exposa’t anteriorment SOL·LICITEM:
Que a la
major brevetat possible s’inicien els tràmits necessaris per declarar la muntanya
de les Creus com a “Paratge Natural
Municipal de les Creus”.
En Tavernes de la Valldigna, 1 d’octubre de 2013
Juan Vte. Vercher Gadea
President del GMValldigna
Sr.
Alcalde-President de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
.JPG)
