El barranc de la Mina a Tavernes de la Valldigna


El municipi de Tavernes de la Valldigna té vora els 50 Km2 de superfície i està situat al sud-est del País Valencià, dins de la preciosa Vall de la Valldigna. Té forma de ferradura i l’envolten les Serres de Corbera (les Creus), al Nord i la Serra del Mondúver, al Sud. El poble de Tavernes de la Valldigna pròpiament dit, es troba a les faldes de la muntanya de les Creus, presidit per l’Alt de la Creu amb 554 metres. El terreny de la muntanya és prou accidentat amb singles, barrancs i agulles. Al poble on estan les cases el creixement es produeix pel seus voltants, sense tindre una zona determinada per on créixer; també cap al riu Vaca. La part central poble es troba a 17 metres i les més altes sobre 45 metres sobre el nivell de la mar. Tavernes és una ciutat tranquil•la i moderna.

Per la part de la muntanya de les Creus, un mur l’envolta tota que fa que l’aigua dels seus barranc es conduesca cap al riu, evitant les inundacions a les cases de la part alta de la muntanya.

El Barranc de la Mina està situat al cap de la construcció antiga d’aquest mur o canal. El nom de la Mina li ve per la gran quantitat de pedres de quars que existeixen en tota aquesta zona. Però, a banda de tot això, té altres atractius que el fan únic: és un lloc especial pels amants de l’escada esportiva, amb especial rellevància de les zones de “Bulder”; “la Xafà del Gegant”. Des de fa temps, els escaladors vallers practiquen el seu esport en aquesta gran pedra calcària desplomada que, pel pas del temps, se li han fet uns perfectes forats i agarradors per practicar l’escalada esportiva. Té entre 2.5 i 5 metres d’alçada i una graduació d’entre 6a i 6c+, per entrenar passets molt tècnics i aeris.


En la part de dalt del barranc tenim un altra zona menys coneguda, amb les seues parets planes i verticals, on estan situades: “les dos Fissures”, el “Gorro del Nomo”, i “la Boca”. Són pedres de molt bona qualitat, alguna d’elles amb poques agafades, cosa que fa més interessant la nostra progressió per aquestes parets.

També cal remarcar d’aquest lloc que podem trobar-hi elements d’èpoques passades, quan els habitants de la zona conreaven la muntanya fent bancals. Prova de tot això són els marges de pedra seca de vora 6 metres d’alçada, així con xicotets escalons esculpits en la mateixa pedra, escalons fets de morter d’argamassa i rajola massissa i, dins del barranc, un mur amb els seus contraforts per contindre l’aigua, l’escaleta de pedra i argamassa i les restes d’un fornet per desfer la pedra per fer la calç.








Paco Sales i Emilio Gonzalez