divendres, 26 d’agost de 2011

L' AGENT FORESTAL DE LA VALL. UN CONTE QUASI REAL

Al Grup de Muntanya de la Valldigna per a que sàpiga i tinga un testimoni més de la valúa i professionalitat del agent forestal (desconec si hi ha més agents forestals)de la Vall de Tavernes que ha deixat bocabadats per la seua saviesa a eminents naturalistes que el dimecres passat dia 24 d’ Agost van conversar amb ell a l’altura del camí de la muntanya de l’ Ombria Alta. Els acompanyaven la meua filla i una amiga seua que havíen arrivat de la ciutat de València.

Com a metge de familia (molt bon llibre el del metge D. Vicente Grau Bono, qui va escriure la Topografia médica de Tavernes de la Valldigna abans de l’ any 1936) els vaig” tindre que atendre per un atac d’indignació i d’ indefensió d’aquestes segles d’ incultura i empleomanía o endollisme. “ Quan ens fem càrrec de la dura realitat, ens plantegarem lliurar un informe técnic de tots i totes els treballadors i treballadores, al Conseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana de l’ antic Regne de València o País Valencià.

“Esperem i desitjem que dins de l’endèmia secular no hi haja un brot epidèmic de manca de coneiximents i habilitats i poca estima per la natura per part dels nostres governants i els seus subordinats. Vinga la nòmina o el sou de la Generalitiat Valenciana, del Ministeri de Medi Ambient, de les empreses privades que gestionen recursos públics, subcontrates etc. , siguen del color polític que siguen.”

“Ens hem adonat que ara sóm una Comunidad de vecinos, ja no existeix el Regne de València”. Va respondre un home anomenat Antoni Josep Cabanilles. Som i serem un País Valencià; un poble en moviment, li va contestar Vicent Andrés Estellés; el nostre poeta més universal junt a Ausiàs Màrch.

Amb ell estàven Joan Pellicer, Josep Maria Camarasa, Jesús Ignaci Català Joan Plaça, Ramón Margalef, Antoni Garcia Cervera, Antoni Capdevila i entre altres més Joan Vilanova i Piera que va donar a conèixer el jaciment de la Cova del Bolomor.

Això sense contar les persones de la Vall, dones, homens, xiquets i xiquetes, gent major que no paraven de riure al vore tantes eminències impressionades perquè l’agent forestal no sabia per on parava la cova del Bolomor.

Jo callat i a la meua faena, perqué si els dic que fa quasi 40 anys, amb 14 anys i altres amics amb 12, de manera imprudent, exploràvem a la nostra manera la cova de la Carta i la Cova d l’Ascenció , en el mateix barranc on està la del Bolomor ,si no m‘equivoque, els nostres naturalistes s’hagueren impressionat i extranyat més de la manca de coneiximents de qui té la responsabilitat de vigilar i guardar els boscos del terme.

No entenien que aquella persona fora la responsable oficial de vigilar els boscos i no conèixer els camins i barrancs com la palma de la seua mà. “Es que és foraster” va voler justificar un dels presents..” És igual”, van respondre, “sóm lliures de buscar- mos els cigrons i la faena on siga, i ser responsables i competents”.

Com no se pot generalitzar i acusar a ningú per un fet aïllat, caldria analitzar les causes de la manca de preparació o professionalitat del agent forestal que va demostrar en aquests fets. Probablement fora que tinguera un mal dia, un colp de calor que li fundira la xarxa neuronal del hipocamp , un desinterés pel seu treball, que la seua preparació tècnica del coneiximent de la Valldigna estiga per baix del nivell d’ un alumne de la E.S.O, que pense que la seua faena es passejar el carro mecanitzat, o simplement vigilar i esperar que l’ avisen desde el Montdúver que ix fum per aquí o per allà.

Les sospites dels nostres naturalistes se van confirmar quan al preguntar-li (realment estaven examinant els seus coneiximents i sentit comú). “Tenim dos testimonis directes i fidels d’ aquest fet” va dir amb fermesa A.J. Cavanilles.” ¿ És veritat que quan li han preguntat aquests testics quan de temps se podia tardar en anar a Barx pel cami de Barx que senyaliza 11 Km ,vosté va respondre que uns 20-30 minuts?. Realment no sabia el que estava dient o bé estava burlan-se de tota la colla de naturalistes, excursionistes, senderistes , ecologiste i amants de la natura, vaig pensar jo.

I aquesta persona té una nòmina a final de mes per treballar de manera tan poc eficient) Pensarà que el seu tot terreny és un cohet. Cal fer pedagogía i ensenyar-li. Els eminents naturalistes han acordat fer un informe on conste que aquest agent forestal i els seus superiors fins al Conseller faràn el camí de Barx de 11 Km, no en 20 minuts cosa imposible (possible si es tractara del nostre volgut Superman abans de quedar-se tetrapléjic per una desafortuada caiguda; com a heroi malalt en una cadira de rodes també ens va ensenyar moltes coses bones) sino en 2 hores, a 6 mints per Km.

Amb tanta gent preparada i qualificada que hi ha la Valldigna , com pot ser que seleccionen d’agent forestal a aquesta persona.

Els naturalistes em van preguntar quins criteris de selecció, de coneiximents i de habilitats , emprava la Conselleria del Medi Ambient.

Jo una mica atrevit els vaig dir que el criteri d’idoneïtat per el lloc de treball (com en Sanitat) també anomenat per el poble pla: endoll, padrins, carnet, fill o net , familiar o amic dels que manen en la Conselleria de la Generalitat Valenciana.
Però que preguntàren a les persones que a base de colzes i oposicions no amanyades treballen en la Conselleria de Medi Ambient per saber-ho de primera font.

De la Conselleria de Sanitat, com a metge de familia, no els vaig dir res, per no amoinar-los i angoixar-los més del que estàven.

Es consideraven afortunats que la màquina del temps els haguera portat de nou per la Valldigna per buscar sol.lucions i fe una neteja de gent poc qualificada per als llocs que ocupen.

Jo estava tranquil i ells ho sabíen que tenia el cul i els colzes pelats d’ estudiar i de treballar abans i deprés de traure les oposicions. M’havíen vist treballar (cobrant un sou o de franc)com a metge per Andalussía i el Rege de Múrcia, a més del pel País Valencià (Alacant i València; en Castelló no ) desde fa quasi 30 anys.

Per això s’enten que en els mesos d’estiu, especialment Agost deixen cremar llenya al terme, amb el permís corresponent, amb el perill d’ incendi que aixó suposa.

Jo he vist columnes de fum properes a les muntanyes de l’ombria desde el terme de Simat. Tindràn un poal molt gran preparat per llançar-lo desde la cim del Montdúver o del Castell d’Alfandec. “Tanta incompetencia i ignorància no pot quedar així “ van dir els eminents naturalistes , ben situats alguns d’ells a la Cort del Regne d’ Espanya en altres temps.

Al Parlament Espanyol, ells no saben que se trobaràn el mateix perquè estem en una Democràcia molt jove, inmadura, amb una partidocràcia amb llistes tancades ,on el perfil polític se valora més que el perfil professional moltes vegades.

Espere que la meua carta siga comprensible per a tot hom.

Un bon acudit : “ ¿Qui farà, a peu, el camí de Barx que senyalitza 11 Km en 20 minuts ?. L’ agent forestal de la Vall deTavernes diu que és possible amb el seu GPS.

Ciutat de València a 25 d’ Agost de 2011

Josep Brines i Sala

1 comentari:

Anònim ha dit...

tots hem sentit en els mitjants de comunicacio noticies com l'any passat agents forestals estan implicats en incendis, be perque s'han enfadat en els seus superiors o per qualsevol altre motiu. tambe saben que gent que ha treballat amb les brides forestals han fet incendis, per motius o rraons laborals, altra gent vinculada a la vigilancia d'incendis crema la muntanya per ser ell primer que dona l'avis. cremar la muntanya per que un altra empresa, contractata de la subcontrata de un altra contrata, per motius de dines.
i no parlem del xollos que hi han quant hi ha un incendi que tots cobren, hores extres, ixen de baix les predres els tecnics tots manen i ningu fa res.
NO JUGEM AMB MEDIAMBIENT, PROU DE XOLLOS.