dilluns, 16 d’agost de 2010

ARTICLE DEL LLIBRE DE FESTES DE BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA DE 2010

ELS SENDERS ANTICS DE LA VALLDIGNA

La Valldigna està formada per les poblacions de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna. Hi existeixen, des de mitjans del segle XVIII i fins els nostres dies, una sèrie de sendes històriques utilitzades per gent amb pocs recursos per a accedir a les zones de cultiu de secà situades dalt de les muntanyes. Totes estes rutes discorren entre valls i barrancs, zigzaguejant per les vessants de les muntanyes on, amb gran esforç, cultivaven els seus conreus.
Entre les principals sendes de la Valldigna podem destacar:

Senda dels Amoladors (Tavernes de la Valldigna).
Senda de les Creus (Tavernes de la Valldigna).
Camí dels Borregos (Tavernes de la Valldigna)
Senda de la Granata (Tavernes de la Valldigna)
Senda dels Castellets o Fontetes de Cantus (Tavernes de la Valldigna)
Senda de les Foietes (Tavernes de la Valldigna).
Senda de les Voltes d’Albaida (Tavernes de la Valldigna).
Sender del Castell d’Alfàndec (Benifairó de la Valldigna)
Senda Camí del Barranc de l’Escudella (Simat de la Valldigna).
Senders dels Burros (Simat de la Valldigna).
Senders de les Foies i Penyalba (Barx i Simat de la Valldigna).
Senda del Toro ( Barx i Simat de la Valldigna).
Camí Vell de Barx (Simat de la Valldigna).
Senders del Buixcarró (Barx).
Senda de la Fontarda (Benifairó de la Valldigna).

Les sendes es van construir emprant la tècnica de la pedra en sec: s’hi construeix els marges laterals de contenció del terreny apilant la pedra que, segons la pendent per on circula la senda, varia unes altures compreses entre els 2.5 m a 0.2 m. L’amplària oscil•la entre 0.5 a 1 m.
La tècnica en la construcció d’estos camins de muntanya, és la mateixa que han utilitzat els mallorquins, ja que tenen un cert paregut als camins construïts en les veïnes illes de Mallorca.

El Grup Muntanya Valldigna realitza des de fa anys treballs de manteniment d’estes rutes històriques, la majoria de les quals travessen diversos termes municipals de les poblacions de la comarca. La nostra experiència contrastada durant estos anys en realitzar els treballs ens fan conèixer la dificultat tècnica, tant en el desplaçament com en la seua reconstrucció, perquè els materials que s’utilitzen són simplement la pedra i apilar-la en sec, malgrat que de vegades són de considerable grandària.

LA FONTARDA i EL SEU SENDER

El paratge de la Fontarda es troba al bell mig de la partida del mateix nom. És una zona molt coneguda i emblemàtica de la comarca de Valldigna en estar situada als peus de la serra del Mondúver, entre els termes de Simat de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna, i hi destaca com a element principal l’ullal per on brollen les seues aigües durant la temporada de pluges. Als dies calorosos de l’estiu hi trobem un microclima diferent i fresc, amb la qual cosa es converteix en un excepcional lloc de descans a no més de 50 m sobre el nivell de la mar.

Si bé és clara la gran admiració que tenen els habitants de la Valldigna per este bell paratge, ara intentarem centrar i enfocar l’atenció sobre una de la sendes antigues i que, fins ara, no s’ha recuperat.

La senda de la Fontarda comença al mateix naixement d’aigua i puja fins al camí del Royalty, situat al pla de les Foies, després de discórrer zigzaguejant per la falda de la muntanya. Té uns 400 m de desnivell en els 2 km de distància i està ubicada dins mateix del barranc de Martí. La situació actual de la senda és de total intransitabilitat per la gran quantitat de males herbes que la envaeix.
Les seus característiques són semblants a les altres construïdes en diferents zones de la Valldigna: es va emprar la pedra en sec, una tècnica mil•lenària basada en travar la pedra calcària, col•locant-la hàbilment per fer-la encaixar de manera que les pedres se sostenen per la pròpia pressió. Amb això, la caracteritza més notable és no utilitzar en la construcció cap material per a lligar-la. La pedra en sec està considerada com una de les primeres tecnologies constructives que ha usat l’home i s’ha transmès de generació en generació.

Ja al Pla de Sant Tomà i les Foies podem contemplar els paratges on, antigament, l’home aplicava tot l’esforç per conquistar terrenys agrestos de la muntanya i fer-los cultivables, amb els seus bancals, camins, senders i cases per a viure o guardar les ferramentes de cultiu. En l’actualitat tot estos llocs són visitats per turistes i excursionistes tot l’any i hem d’esmentar que el Grup Muntanya Valldigna està totalment implicat a contribuir en la seua difusió i conservació com un element destacable de la antropologia de la nostra comarca.

Acabarem recordant que les sendes situades a les muntanyes de la Valldigna han sigut utilitzades en el passat per peregrins, pastors i agricultors, és a dir la gent que comptava amb pocs recursos econòmics, durant els finals del segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XX.